Jugar a  r e c o r d a r.

Havia somiat tantes vegades tornar a enrera... però no com molta gent pensa. Res de màquines del temps n'hi de quedar-se en el passat i tornar a començar. No. Ella sovint desitjava tornar a un instant de la seva vida per reviure aquell moment, aquelles sensacions i després tornar a l'actualitat, a la realitat. De vegades trobava a faltar el que havia viscut aquell dia, aquella nit màgica, aquella tarda d'estiu o tot ell. Es mirava al mirall i ja no era la mateixa persona que temps enrera havia sigut, no tenia cap tipus de remordiment però tampoc canviaria per res del món tots els records que la feien trepitjar amb força i somriure quan les coses es torçaven. Però tenia nostàlgia de sentir a flor de pell, de mirades creuades innocentment, fets que aconsegueixen en un segon posar la pell de gallina, d'hormones declarant la guerra... trobava a faltar petites històries, detalls mesurats en mi·límetres, records de tardes de divendres a primera vista totes iguals però tant diferents i úniques que pintaven somriures a tota velocitat. El que més desitjava però, era tornar a reviure un d'aquests instants per les persones que hi havien format part, que l'havien acompanyat i vist caure i aixecar-se tants cops, havien endulcit la seva rutina... ara en un altre camí o allunyant-se del seu. Així es com va passar la tarda d'aquell dissabte, endreçant i guardant records.

- Petites històries per explicar.