Jo+

Jo+

Per odiar, odio els dilluns laborals i adoro els dilluns festius. Per odiar, odio la gent que camina a poc a poc, com si no tingués mai pressa per arribar enlloc, com si no fes tard o com si en fes, però tan se val… Odio les persones que no s’aparten pel carrer. No tolero homòfobs, racistes i rebutjo amb contundència qualsevol tipus de violència. Per odiar, odio quan deixo que petites coses insignificants espatllin un dia o una amistat. Odio la gent que marxa sense dir res i ni tant sols tanca la porta. I odio creure que tornaran. Per odiar més, odio la gent amb falta de respecte i amb poca iniciativa. Odio els pessimistes i em fa molta mandra escoltar-los. Per odiar, odio la gent que no escolta i la que no valora el silenci quan cal. A la gent poc agraïda també els odio, molt. I, encara més, a la gent que no és qui diu ser (o pretén, o s’inventa ser, o fa veure que és, etc...). Per odiar, odio la falta de sentit comú, pràctic i de l’humor. Odio la gent egoista, i encara més, la enveja, esport internacional. A qui odio molt fort és la gent que només et recorda quan vol i els que obliden com un peix. Els que són capaços d’esborrar records, moments, persones de la seva vida com si de roba que els sobrés es tractés, que sí, que va estar de moda però madura, ja fa anys que ja no et portes. Aquests, tot el meu odi és vostre.

Per odiar, odio poc. Petites coses insignificants.

El que adoro i estimo és més, sempre +.

No dejaré al odio que me ate. Que sea todo del otro a quien no conozco, de quien jamás he hablado, de quien no se quien es. Y aunque lo supiera.