Els dies de pluja sempre passen coses tristes. Es preguntava perquè sempre s'acabava mullant tot i portar paraigües. La noia dels ulls color esperança creu en els mals dies, els ha vist, els ha viscut. Sap que res pot canviar-los i de vegades cal viure'ls per valorar el que ve després o el que vas tenir ahir. Petits detalls: anar tard, que plogui, que el tren estigui ple, anar dret tot el viatge, trobar-te gent maleducada, que no hi hagi el teu menjar preferit en tot el dia, que no quedi cafè... detalls tontos, però que quan un darrera l'altre no surten com un esperen els trobes a faltar.
Últimament quan es mira al mirall no s'hi reconeix, en fotos de fa un parell de mesos hi veu algú que solia ser, que havia superat pors i tants i tants mals moments... i aquell somriure que es pintava cada matí ja no hi és. Però també ha après que la primavera no floreix sense pluja, ni els bons dies els respires tant si mai n'has viscut un de dolent, així que dóna la benvinguda al mal dia canviant el color del seu pintallabis.
-Petites històries per explicar.
-Petites històries per explicar.
