El pes del verb  CANSAR 

T'has cansat? De mi? De la rutina? Del anar i venir? Del temps? De les presses? De viure sense pauses? De la poca improvització? De no somriure estúpidament per res en concret. Dels bons humors dels matins sense café dels dilluns. De les notícies, sempre dolentes. Del meu perfum. T'has cansat de la música que escoltem i la que hem deixat d'escoltar per l'altre. T'has cansat dels vespres de córrer i de la resaca dels diumenges. T'has cansat de tanta vida sana i de tants somriures fingits. Estàs cansat dels somnis fracassats, dels que no podràs complir i dels que un cop realitzats t'han decepcionat. T'has cansat de buscar continuament els meus petons i de donar-ne. Estàs cansat d'intentar il·lusionar-te amb allò que abans t'il·luminava els ulls. T'has cansat de fer-me petons? T'has cansat de tenir sempre un somriure per tot. Estàs cansat de tenir tanta energia després d'un llarg dia. T'has cansat del que tenim i del que no tenim. Però el que realment fa por, és preguntar si t'has cansat d'estimar i estimar-me... perquè això no es pot arreglar. 













-Petites històries per explicar.