Feia tard, com de costum. Es va preparar un cafè impacient per despertar-se, obrir els ulls. Al primer glop, cremant-li la llengua i l'esòfag va fer efecte. Es va dir que avançaria l'hora del despertador, que 5 minuts no li treien la son i en canvi començar amb bon peu el dia ho canvia tot. També es va prometre que aniria a dormir d'hora, prou d'arrossegar ulleres a tot arreu, prou coses havia carregar ja. 
Va marxar corrents a buscar aquell tren que sempre s'escapa davant teu però que sempre intentes agafar. Com l'amor, com la vida. 

- Petites històries per explicar.